La Plaga de la Ribera

En Jeroni Sales i Santapiga és l‟agutzil de la seva vila des de fa trenta anys, i li envia una carta al director de la presó de Lleida en què li explica el que el preocupava.
Feia temps que es parlava d‟enderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova, fins que un dia, en una reunió de l‟Ajuntament el paviment del saló d‟actes va cedir, i aquí van començar les obres.
El primer que calia per enderrocar-lo era buidar l‟edifici, així que van fer lots amb tot el que hi havia dins, i els van anar repartint entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu, i, entre d‟altres coses, un presoner, anomenat Valerià, àlies la Plaga de la Ribera.
En Jeroni i la seva dona, l‟Elisenda van passar els primers dies amb l‟ai al cor, per por que en Valerià fes alguna malesa o s‟escapés. Però, a poc a poc, el van anar sentint com un més de la família. A vegades en Valerià li explicava al Jeroni els seus intents per arribar a convertir-se en un delinqüent de fama internacional, però, desgraciadament, aquests intents eren infructuosos.
Per aquest motiu en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per demanar-li si en Valerià podria anar allà per rebre classes particulars d‟un criminal de veritat.