Informe provisional sobre la correguda d'Elies

La història, narrada en tercera persona, tracta sobre l'Elies, un home molt estalviador, que fa tot un recorregut pel poble corrent des de casa seva fins al Cafè del Silveri, on surten els autobusos de línia que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als veïns, els quals donen informació contradictòria fins que, finalment, arriba a saber quin camí va seguir i, el 
més rellevant, per què corria d'aquella manera. 
Tota aquesta correguda és per tal d'intentar arribar a l'autocar abans de que surti i dir-li al conductor que no fa falta que porti les medicines de Lleida per la seva dona, que ja no hi ha res a fer per salvar-la, i poder estalviar-se els diners.

                                                                       Vocabulari:

Cronista: Autor d’una crònica.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.

Irrebatible: No rebatible.

Afer: Cosa a fer de certa importància, risc o perill.

Rascanyós: Que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.

Garbinada: Ventada forta de garbí.

Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.

Costera: Situat a un costat.

Avarques: Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.

Atenuar: Fer menys greu.

Emprar: Usar

Màrtir: Persona que algú o alguna cosa turmenta.

Amor fatal en decúbit supí

En Gervasi Fonolleda, propietari de Lignits de l'Ebre SL. se sent fastiguejat i avergonyit d'ell mateix per haver comés adulteri.

Comença a recriminar-se com a sigut capaç de fer allò tenint una dona que era model de castedat i una filla per a la qual havia de ser model de conducta.

Després de moltes voltes per l'habitació i de molts pensaments sobre l'estirp de la qual provenia, decideix acabar amb aquella situació.  Agafa un ganivet i el clava a la fotografia de la Claudia Cardinale, que estava estesa sobre el sofà.

PERSONATGES:

Gervasi Fonolleda: Es propietari d’una empresa minera. Li agrada la Claudia Cardinale amb la que es "infidel" a la seva dona. Es mostra constantment preocupat pel que ha fet.

Claudia Cardinale: Personatge del quadre. 

Júlia: La dona de'n Gervasi. 

Familia fonoelleda : la família de'n Gervasi.

Julieta: Filla d’en Gervasi.

Natàlia: Minyona de confiança de la casa.

VOCABULARI: 

Decúbit supí: Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb l'esquena tocant a terra.

Pal·liatius: Remeis.

Diplodocus: Dinosaure de grans dimensions.

Ignomínia: Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame. 

Estimbat: Caigut d'una certa altura.

Pedestre: Vulgar, no elevat. 

Entrellucava: Entreveia. 

Eslip: Peça de roba masculina, interior o de bany, que cobreix el baix ventre i les anques.

Pàmpol: Campana, globus, etc., de material lleuger que es posa en un llumper recollir la llum sobre un indret,

Córrer el sampindolí: Divertir-se; anar de festes, principalment llicencioses.

FUTBOL DE RIBERA

FUTBOL DE RIBERA

Una fotografia de l'any 1958 on surt l'equip de futbol del poble d'aquell temps dóna peu a Cristòfol, a explicar-li al cronista la següent història:

Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar l'hort d'en Ramon de Tamariu, que està localitzat on es creuen els rius Ebre i Segre. Quan l'aigua es va assecar van decidir construir un camp de futbol amb el fang. La porteria de Llevant estava tocant el riu Segre i una de les bandes està tocant el riu Ebre i quan algú votava la pilota, aquesta anava riu avall.

Una vegada en un partit en el qual el riu Segre baixava amb el cabal inflat. L'equip anava perdent després d'un pèsim partit i, de sobte, el riu Segre va acabar frenant el riu Ebre.

Com l'equip visitant mai havia vist un riu sobre el camp de futbol va perdre el partit donant la victoria a l'equip local que va remuntar i va guanyar.


VOCABULARI

Cronista: Persona que escribe crónicas sobre hechos históricos que ha presenciado en el orden cronológico en el que sucedieron.

Llevant: A l'est

Cabal: Quantitat d'aigua que porta una corrent o que flueix d'un manantial o d'una font.

PERSONATGES

Cristòfol: És l'encarregat d'explicar aquesta història

Amor fatal en descúbit supí

En Gervasi Fonolleda, propietari de Lignits de l'Ebre SL. se sent fastiguejat y avergonyit d'ell mateix per haver comés adulteri.

Comença a recriminar-se com a sigut capaç de fer allò tenint una dona que era model de castedat i una filla per a la qual havia de ser model de conducta.

Després de moltes voltes per l'habitació i de molts pensaments sobre l'estirp de la qual provenia, decideix acabar amb aquella situació.  Agafa un ganivet i el clava a la fotografia de la Claudia Cardinale, que estava estesa sobre el sofà.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

El cronista ens explica l'enterrament de l'ocle Nicolau, l'home més recordat i conegut de la història de la vila. Un home molt estimat a la vila, que malauradament el seu enterrament es va haver de celebrar el mateix dia i a la mateixa hora que se celebrava el partit més important de la temporada contra els de Masos de Cinca. La majoria de gent de la vila es va perdre el partit per tal d'assistir a l'enterrament, des d'on escoltaven els gols i els xiscles dels aficionats, intentant resistir la temptació d‟abandonar l'avorrit discurs del rector de Vallperdiu, per tal d'anar a veure com evolucionava el partit de futbol. Vint anys després de la mort de Nicolau Vilaplana, algunes persones no han acabat d'assumir aquesta coincidència i alguns ho retreuen al fill gran de l'oncle Nicolau (sense tindre ell la culpa) ja que es van perdre la victòria de l'equip local. D'aquest partit en queda una fotografia al cafè del poble, que és la causant d'aquesta història.

PERSONATGES:

• L’Oncle Nicolau: Personatge que no apareix físicament, ja que el capítol tracta la seva mort.
• Vell Cristòfol: Es el cronista.
• L’Oncle Soler: Es va barallar amb l’oncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es parlaven.
• Bernarda Pedret: És la mestressa de la mina Segre, “la bruixa”. 
• Pere Savina: És el cunyat del narrador. Va dir que l’enterrament d’en Nicolau va ser un èxit rodó.
• Mossèn Silvestre: En mossèn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia d’enterrar a algú un dia que hi havia partit, ho feia ràpid, acompanyava en el sentiment a la família del difunt i marxava cap al camp. En l’enterrament den Nicolau, però, no va poder fer això ja que el rector no hi era.
• Clenxa: Se’n riu de la mort. 

VOCABULARI:

• Absolta: Responsori que es diu per als difunts.
• Espatotxí: Persona de molta vivor, de molt enginy.
• Ataüllar: Veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé.
• Blasmar: Desaprovar, censurar algú per haver obrat malament.
• Escanya-rals: Avariciós en extrem. 
• Xolla: Seny, enteniment.

Un barril de sabó moll

Tot va començar en el poble de la Mequinensa on no hi havien barrils de sabó moll. Es per això que s’havien de portar amb vaixells. El patró de l'embarcació anomenat Pere Camps, le digué al Florenci (un dels peons) que pugés un barril de sabó moll a la botiga de l'Adelaida. Aquesta, es trobava a dalt de tot d'un carrer recte però molt inclinat. Florenci no va protestar ja que no s’atrevia. Així doncs va pujar el barril pel carrer tal com li va ordenar en Pere Capms. Mentre aquest anava pujant, molt veïns se'n burlaven d'ell, li deien coses per fer-li enfadar. Al començament del relat, el cronista va dir que feia un temps feixuc, així doncs al cap d'una estona es va posar a ploure. El Florenci, en Aquell moment es trobava pujant el barril de sabó, va ser en aquest moment on se li va relliscar carreró avall. es va xocar contra el cafè de l'Alexandre. Precisament, en Pere camps, quan se li va caure el barril en Florenci, passava per allà, així doncs, se li va relliscar per la pluja i per el cansament que portava, o amb altres intencions...?

Vocabulari

·  Recapte: Provisió de coses a consumir

·  Retrunyir: Un soroll molt fort

·  Estalzí: Sutge. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió de les    matèries orgàniques.

· Trill: Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta una sèrie de làmines de ferro tallat.

· Oros: Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d'or.

· Aviàrem: Conjunt dels ocells de corrals, com ara gallines, oques, ànecs etc.

Personatges

- Pere Camps: Patró del protagonista. Personatge principal. És una persona violenta, aspra, arrogant, dominant. La seva funció és mostrar com la riquesa del partó és dominant davant de l'home treballador,

- Florenci: Protagonista principal. És una persona educada, treballadora, pacient i que no vol perdre el seu treball, té por. És per això que suporta els crits del seu patró.

- Sísif: El narrador fa la comparació d'en Florenci amb un personatge mitològic. El Sísif, estava condemnat a pujar sempre una pedra amunt de tot d'una muntanya. és per això que fan aquest símil.

- Cristòfol: Narrador extern. és un home d'avançada edat.

- Clenxa: Personatge secundari. és propietari d'una botiga i la seva funció és burlar-se d'en Florenci per que es reveli contra el seu patró.

- Gramola: (Marieta Peris) Personatge secundari. És la xafardera del poble. Molt llesta. Aquesta també es burla del Florenci amb la mateixa finalitat que la Clenxa.

El Café de la granota Senyora Morta, carta Miquel Garrigues

El conte tracta de un barquer anomenat Miquel Garrigues, que un bon dia va decidir escriure una carta a la senyora Morta, pels motius següents: va anar a visitar a un amic seu, el senyor Honorat, que es molt traçut amb els pinzells . Y aquest, li va ensenyar un quadre que el mateix havia pintat, en el qual sortia dibuixada una barca just en el mig, com la que posseïa en Miquel, van estar parlant de la mort, y això el va fer pensar que no perdria res escrivint una carta a la senyora Morta, explicant-li la seva situació.

A la carta li va demanar que quan li arribés l’hora de morir, li deixés que fos ell qui s’encarregués de transportar a la gent, que se’n va del mon dels vius per anar a l’altre vida, per aquell riu que els hi portaria a la mort eterna, es a dir, si podia ser el barquer. El motiu de la seva petició es perquè en la seva vida anterior ja havia perdut el seu treball de barquer (el que havia heretat arrel de la mort del seu pare)  y com que porta a la sang la professió li agradaria continuar exercint d’això mateix una vegada estigués mort, ja que havia perdut aquesta feina a causa de la construcció d’un pont que van fer en l’Ebre, que era on ell realitzava el seu treball. Degut a això va haver de treballar de minaire, cosa que no li agrada gens, ja que el que a ell li agradava era ser un bon barquer, com sempre ho havia sigut.

Personatges:

-       Miquel Garriguesà protagonista, antic barquer y actual minaire.

-       El senyor Honoratà (l’apotecari) amic d’en Miquel y traçut amb el pinzell.

-       La senyora Mortaàla mort personificada.

-  Teodoràun dels navegants més fins que s’han vist per l’Ebre, personatge principal del quadre.

-       El senyor Carontàel barquer del món dels morts.

Vocabulari:

·         .Tracalada: Munió, colla nombrosa.

·        . Llaüts: Llagut. Petita embarcació d'arqueig amb vela, per a la pesca i el cabotatge.

·         .Fotimer: Gran quantitat, abundància.

·         .Desori: Estar confús, què no hi ha manera d'entendre's.

·         .Pilastra: Massís d'obra

·         .Melangia: Malenconia.

·         .Guipar: Mirar d’amagat.