Informe provisional sobre la correguda d'Elies

La història, narrada en tercera persona, tracta sobre l'Elies, un home molt estalviador, que fa tot un recorregut pel poble corrent des de casa seva fins al Cafè del Silveri, on surten els autobusos de línia que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als veïns, els quals donen informació contradictòria fins que, finalment, arriba a saber quin camí va seguir i, el 
més rellevant, per què corria d'aquella manera. 
Tota aquesta correguda és per tal d'intentar arribar a l'autocar abans de que surti i dir-li al conductor que no fa falta que porti les medicines de Lleida per la seva dona, que ja no hi ha res a fer per salvar-la, i poder estalviar-se els diners.

                                                                       Vocabulari:

Cronista: Autor d’una crònica.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.

Irrebatible: No rebatible.

Afer: Cosa a fer de certa importància, risc o perill.

Rascanyós: Que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.

Garbinada: Ventada forta de garbí.

Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.

Costera: Situat a un costat.

Avarques: Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.

Atenuar: Fer menys greu.

Emprar: Usar

Màrtir: Persona que algú o alguna cosa turmenta.

Amor fatal en decúbit supí

En Gervasi Fonolleda, propietari de Lignits de l'Ebre SL. se sent fastiguejat i avergonyit d'ell mateix per haver comés adulteri.

Comença a recriminar-se com a sigut capaç de fer allò tenint una dona que era model de castedat i una filla per a la qual havia de ser model de conducta.

Després de moltes voltes per l'habitació i de molts pensaments sobre l'estirp de la qual provenia, decideix acabar amb aquella situació.  Agafa un ganivet i el clava a la fotografia de la Claudia Cardinale, que estava estesa sobre el sofà.

PERSONATGES:

Gervasi Fonolleda: Es propietari d’una empresa minera. Li agrada la Claudia Cardinale amb la que es "infidel" a la seva dona. Es mostra constantment preocupat pel que ha fet.

Claudia Cardinale: Personatge del quadre. 

Júlia: La dona de'n Gervasi. 

Familia fonoelleda : la família de'n Gervasi.

Julieta: Filla d’en Gervasi.

Natàlia: Minyona de confiança de la casa.

VOCABULARI: 

Decúbit supí: Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb l'esquena tocant a terra.

Pal·liatius: Remeis.

Diplodocus: Dinosaure de grans dimensions.

Ignomínia: Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame. 

Estimbat: Caigut d'una certa altura.

Pedestre: Vulgar, no elevat. 

Entrellucava: Entreveia. 

Eslip: Peça de roba masculina, interior o de bany, que cobreix el baix ventre i les anques.

Pàmpol: Campana, globus, etc., de material lleuger que es posa en un llumper recollir la llum sobre un indret,

Córrer el sampindolí: Divertir-se; anar de festes, principalment llicencioses.

Un barril de sabó moll

Tot va començar en el poble de la Mequinensa on no hi havien barrils de sabó moll. Es per això que s’havien de portar amb vaixells. El patró de l'embarcació anomenat Pere Camps, le digué al Florenci (un dels peons) que pugés un barril de sabó moll a la botiga de l'Adelaida. Aquesta, es trobava a dalt de tot d'un carrer recte però molt inclinat. Florenci no va protestar ja que no s’atrevia. Així doncs va pujar el barril pel carrer tal com li va ordenar en Pere Capms. Mentre aquest anava pujant, molt veïns se'n burlaven d'ell, li deien coses per fer-li enfadar. Al començament del relat, el cronista va dir que feia un temps feixuc, així doncs al cap d'una estona es va posar a ploure. El Florenci, en Aquell moment es trobava pujant el barril de sabó, va ser en aquest moment on se li va relliscar carreró avall. es va xocar contra el cafè de l'Alexandre. Precisament, en Pere camps, quan se li va caure el barril en Florenci, passava per allà, així doncs, se li va relliscar per la pluja i per el cansament que portava, o amb altres intencions...?

Vocabulari

·  Recapte: Provisió de coses a consumir

·  Retrunyir: Un soroll molt fort

·  Estalzí: Sutge. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió de les    matèries orgàniques.

· Trill: Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta una sèrie de làmines de ferro tallat.

· Oros: Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d'or.

· Aviàrem: Conjunt dels ocells de corrals, com ara gallines, oques, ànecs etc.

Personatges

- Pere Camps: Patró del protagonista. Personatge principal. És una persona violenta, aspra, arrogant, dominant. La seva funció és mostrar com la riquesa del partó és dominant davant de l'home treballador,

- Florenci: Protagonista principal. És una persona educada, treballadora, pacient i que no vol perdre el seu treball, té por. És per això que suporta els crits del seu patró.

- Sísif: El narrador fa la comparació d'en Florenci amb un personatge mitològic. El Sísif, estava condemnat a pujar sempre una pedra amunt de tot d'una muntanya. és per això que fan aquest símil.

- Cristòfol: Narrador extern. és un home d'avançada edat.

- Clenxa: Personatge secundari. és propietari d'una botiga i la seva funció és burlar-se d'en Florenci per que es reveli contra el seu patró.

- Gramola: (Marieta Peris) Personatge secundari. És la xafardera del poble. Molt llesta. Aquesta també es burla del Florenci amb la mateixa finalitat que la Clenxa.

La Plaga de la Ribera

En Jeroni Sales i Santapiga és l‟agutzil de la seva vila des de fa trenta anys, i li envia una carta al director de la presó de Lleida en què li explica el que el preocupava.
Feia temps que es parlava d‟enderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova, fins que un dia, en una reunió de l‟Ajuntament el paviment del saló d‟actes va cedir, i aquí van començar les obres.
El primer que calia per enderrocar-lo era buidar l‟edifici, així que van fer lots amb tot el que hi havia dins, i els van anar repartint entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu, i, entre d‟altres coses, un presoner, anomenat Valerià, àlies la Plaga de la Ribera.
En Jeroni i la seva dona, l‟Elisenda van passar els primers dies amb l‟ai al cor, per por que en Valerià fes alguna malesa o s‟escapés. Però, a poc a poc, el van anar sentint com un més de la família. A vegades en Valerià li explicava al Jeroni els seus intents per arribar a convertir-se en un delinqüent de fama internacional, però, desgraciadament, aquests intents eren infructuosos.
Per aquest motiu en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per demanar-li si en Valerià podria anar allà per rebre classes particulars d‟un criminal de veritat.

L’ASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD

RESUM DEL CONTE:

En Damià explica al Sebastià, el jutge de pau de la vila, com va arribar a disparar a en Teodor.

Tot va començar a la nit, quan en Damià, un enamorat de les novel·les de detectius, va començar a llegir-ne una: L’assassinat d’en Roger Ackroyd. De seguida s’hi va enganxar, però la dona l’hi va fer deixar dient-li que tanqués el llum i es posés a dormir.

L’endemà, en Damià, va matinar, i assegut a la porta de casa seva, es va disposar a llegir la novel·la sencera. La primera interrupció la va fer el Xapa, que va aparcar la camioneta al davant seu. Va començar a parlar-li de les seves aventures, i només el va fer aturar un camió que no podia passar. Així que el Xapa va marxar per moure la camioneta. La segona interrupció va venir a càrrec de la seva dona. El noi va reprendre la novel·la.

En una estona, es va presentar el cunyat d’en Damià per deixar-li al costat l’escopeta i, el morral mentre anava a comprar tabac. Ell va continuar llegint, ficat de cap en una historia, tant que no es va adonar que en Teodor se li estava acostant. De cop el toca a la mà i li diu el nom de l’assassí. Aquest acte va posar en una ira total a en Damià i va disparar-li un tret amb l’escopeta del seu cunyat. En Damià, quan va veure tanta sang, es va desmaiar, però en el judici afirma que tornaria a repetir l’assassinat.

PERSONATGES:

·        Damià: Protagonista i narrador del conte. Enamorat de les novel·les de detectius.

·   Teodor: Home assassinat per en Damià. Fa la guitza al protagonista dient-li qui és l’assassí de la novel·la que llegeix apassionadament.

·        Sebastià: Jutge de pau de la vila i bon amic d’en Damià.

·        Xapa: Home que explica aventures i no té fi. El significat del seu nom és tal com diu la dita: “donar la xapa”.

·        Dorotea: Dona del protagonista.

VOCABULARI:

·       Clissar: veure.

·       Guipar: mirar d'amagat.

·       Hòstima: manera vulgar de dir “Hòstia”.

·      Tupí: formatge.

·      Galindaines: cosa insignificant, de poc valor i poca importància, que es mostra sota una aparença falsa per tal d'impressionar algú.

·      Morral: bossa.

·       Llaüt: embarcació de poc tonatge.

·      Somera: ase femella.

·      Escarxofar: vosar-se ben ample en un seient amb tota comoditat.

·      Guillar: fugir.

·  Burxa: vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues.

Els delfins

Els delfins,  és el nom del  novè capítol del Café de la Granota  de Jesús Moncada.

La història d’aquest conte té lloc a un poble on cada cop que hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera persona a donar el condol a la família. El narrador i protagonista d’aquesta història, en Miquel, és l’encarregat d'anar als enterraments de la gent del poble, per doanr condol als familiars del difunt,  tot i que no tothom hi esta d'accord. 

El capitol comença amb en Miquel que ens explica com de bé ha fet la seva feina en l'ultim enterrament en el qual ha estat,  l'enterrament d'en Constantí Cirera.

En Miquel està molt satisfet de la feina que fa, i creu que ningú la podria fer tant bé com ell, tot i això, en Miquel escolta a vegades comentaris de la gent que han fet que es replantegi de continuar o que algú altre ocupi el seu lloc,  el protagonista troba tres candidats: en Joan Campells; en Joaquim Coloma; i en Pere Cistella , però ell creu que cap d'ells serà capaç de fer la seva tasca tant bé com ell. 

"Joan Campells, l'adroguer del carrer Major, és massa baixet, li falta corpenta, els del dol gairebé s'haurien d'ajupir. Joaquim Coloma, el ferrer, té presència -sense arribar, ni de bon tros a la meva-, tanmateix, resulta bastot i un pèl tibat; el seu pare ja ho era de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat una hora al dia caça rates. Pel que fa a Pere Cistella, el llaüter, té una cosa que no m'agrada: he observat que resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en d'altres. No ho sé, no ho sé..."